El dijous 19 de novembre vam
anar al teatre de Roses a veure l’espectacle de dansa: “Zaquizami”. Tot i que
els ballarins eren molt professionals i ho van fer molt bé la dansa se’ns va
fer un xic massa llarga. Al final hi van haver grans aplaudiments; desconeixem
si era perquè s’havia acabat l’espectacle o perquè ens havia agradat molt. Bé,
creiem que un xic de tot. Hi van haver parts més divertides que altres: en Joan
diu que li va agradar molt la disfressa que portava “L’home de llauna”; la Lua es va quedar bocabadada veient uns
paraigües rodolant que representaven flors; en Ruben es va fer un fart de riure
quan van sortir uns cocodrils bevent cava i movent la cua; l’Àlex Molina es va
distreure veient les ombres dels cocodrils; alguns van tancar els ulls durant
una estona; d’altres es van meravellar veien com feien ballar unes peces de
roba i tots estem d’acord a dir que ens vam alegrar molt quan es va
acabar. Quan vam sortir del teatre vam
anar a la platja a esmorzar i vam aprofitar per jugar. Primer vam fer cua per
pujar a uns gronxadors molt divertits en forma de pentàgon; al cap d’una estona
ens vam fixar amb una medusa gegant que hi havia a la vora de la platja i abans
de marxar vam fer un concurs de castells de sorra; vam crear “Villanens” i
“Villanenes”; perquè la competició fos justa vam decidir unir els dos pobles.
Tot seguit volíem fer una visita a la biblioteca de Roses; però no va ser
possible; doncs estava tancada per obres.
De camí a la Ciutadella ens vam parar a veure unes peixeres plenes d’uns
peixos marrons que mengen la pell morta dels peus. Quan vam arribar a la
Ciutadella vam estar una estona jugant per esperar l’hora de dinar. Ben tips
vam començar a fer la visita. La Sara va ser la nostra guia; amb ella vam
parlar de grecs, romans, monjos i soldats. A través d’un joc de pistes vam
descobrir com era la vida fa molts anys. Abans de tornar a l’escola vam fer un
“Stopmotion” per representar els diferents poblats que havien viscut a Roses i
vam fer una petita visita al museu. Ens ho vam passar molt bé; tot i que alguns
diuen que només bé perquè el teatre es va fer un xic llarg.
